Hola a tothom, doncs ja estem a la platja, a passar mes relaxats els ultims dies del viatge.
Doncs despres de les muntanyes del Nort de Vietnam (Sapa) va agafar un tren nocturn, cutre pero res a vore amb l'autobus-patera de xina, i vam arribar a Hanoi. Ciutat interessant pero de les mes estressants que he vist mai, els carrers del centre son d'un caos encantador. son carrers estrets amb tot de comercos especialitzats per sectors: els fontaners (es que ahir vaig haver de marxar pitant), els dels mobles, i d'altres tant curiosos com els que venen lapides (pero per a vendre mes, a les lapides posen fotos de xurris escotades), o hi ha un carrer on tot son botigues de forradors de seients de moto (es veu que es un gran negoci amb la de motos que hi ha). doncs be en aquets carrers circulen indiscriminadament les motos bicis cotxes i peatons, pero sense cap tipus de prioritat, en teoria els carrers son d'un sentit, pero van tots en la direccio que volen. Volia entrar a una autoscola per veure la cara dels alumnes quan explicaben el Tema 35: Prioridad en cruces e intersecciones (havie de tornar a marxar)
Doncs que despres de hanoi vam anar a un poble de platja (Hoi An) a descansar un parell de dies de tant d'ajetreo, i resulta que ja en portem 5.
Es tot un autentic luxe, m'explico: el poble en si es forca bonic, es Unesco, pero esta tot farcit de taller de confeccio que et fan la roba a mida, tu tries del mostrari o dels catalecs de les firmes de la temporada, tries la roba, et prenen les mides i al cap d'un dia ja tens la teva jaqueta o pantalons a mida. i quan acabes te'n vas al sabate, tornes a triar per exemple del cataleg de la camper, tries la pell que t'agrada, et fan una plantilla del peu, i a l'endema ja tens les teves sabates, botes o sandalies que s'adapten com un guant.
Quan ja estem cansats de voltar t'en vas a la quilometrica platja, on per exemple cada dia fem el breakfast en una tauleta a la sorra devant del mar. Per sopar, quan es pon el sol, anem a fer la mariscada de rigor devant del mar, mentres veus com els pescadors es fan a la mar amb unes barques semiesferiques forca estranyes. Un dia inclus vam sopar de nit a 1 metre d'on trencaven les oles, a sobre d'una esterilla. obviament el millor de tot es el preu, que el sopar de peixet fresquet i ampolla de vi no passa dels 5 euros c/u. com tot esta forca espaiat, cada dia lloguem una moto que ens va de perles, i aixi queda mes de vacances playeres.
Tot aixo no seria tant idilic si no fos que la gent d'aqui continua fent la seva vida, es a dir hi ha guiris, pero en som quatre, el ritme del poble el porten els lugarenyos, les families van esperar la tornada de les barques, monten el mercat local, etc.
Ahir vam anar tambe a una illa a fer snorkeling, uns coralls gegantins, i moltes estrelles de mar de color blau electric.
Ja ho he dit, tot un gran luxe, pero tot i que el lloc es prou gran, la facana de la costa ja comenca esta plena de cartells de grans constructores construint mega resorts. Doncs aixo ja s'acaba, avui cap a hanoi i dema cap a hong kong, d'on marxem, per a arribar a barna el diumenge per la tarda (en plenes festes de gracia).
Res, que volia pujar unes fotos pero es massa lent, ja farem un passe al arribar.
Tot be, avui anem a hanoi, per ara estem lluny del tifon de hongkong
Anna a la fira dels freakis
Hola amics, doncs ja estem a Vietnam. Menuda aventura per arribar-hi.
Explico, resulta que voliem arrivar per terra, perque aixo de creuar la frontera entre paisos comunistes (perdo ex-comunistes) a peu en la motxila al coll tenia el seu que. La primera opcio era en tren nocturn (14 h) pero ens van dir que la via estava tallada indefinidament per esllevissades, un alema ens va dir que l'autobus nocturn era molt confortable (pronunciar-ho en angles), i li vam fer cas perque l'avio era car, pos menudo autobus de lliteres confortable !! Va ser una nit inolvidable, entre lliteres que feien 2 pams d'amplada (reals eh), baranes de ferro que es clavaven per les costelles (no eren baranes brusca es clar), tot ple de xinos parlant pel mobil, i una carretera que menos mal que era de nit i no la veiem pero hi havia trossos que el bus anava a 30 km/h de promig i cada clot feia tremolar tota la ferralla i tot el xinam que anava dalt. En una llitera encara et podies estirar, pero l'altra feia 1,5 m de llarg, i com podeu entendre el mig viatge que vam anar cadascu no vam poder dormir ni 5 minuts. Lo millor va ser el numero de vegades que vam parar a pixar en 12 hores: 1 vegada, amb lo qual ni vam menjar ni vam veure per a tenir la bufeta desinflada. Total per a fer 460 km entre Kunmig i la frontera Vietnamita (Lao Cai) 12 horetes de res. Al baixar creuem el pont que separa els dos paisos (que per cert no tenen molt bon rotllo) pel Riu Roig i despres dels tramits fronterers enfilem amb un altre minibus fins a la meca dels motxileros de Vietnamm, un poble entre muntanyes que es diu Sapa. Pel cami quan pensavem que el minibus ja anava ple, comenca a parar pel cami a recollir lugarenyos ataviats amb uns vestits i uns turbant negres i rojos que anaven a vendre al mercat de Sapa, uns portaven peixos de riu empalats, altres verdures, i natros al mig en les nostres megamotxiles, tot molt surrealiste
Pero us asseguro amics que ha valgut la pena. Aixo ja es un altre mon, ja no hi ha turistes xinos, i les coses son molt mes autentiques. El poblet esta dominat per dos etnies locals, uns van de roig (Dao) i els altres de negre (Hmong), pero vestits amb faldons, perneres, jaquetes sabates, gorros, tot molt ben conjuntadet i realment d'una bellesa sorprenent, fent la seva vida campestre i de passo comencant a treure profit dels 4 guiris que hi ha per aqui. Ara mateix tinc a una Hmong al meu costat amb el seu tratje tradicional (sempre el porten) jugant a jocs on-line qual teeneger america.
Pos despres del tute del bus com som una mica mules, vam comencar a passejar pel poblet i ens van dir que hi havia un trekking pels poblets d'aqui a la vora, i xino-xano 10 km caminant vam veure dels millor paissatges que hem vist en la nostra vida, muntanyes de mes de 3000 m, camps d'arros i de panis, i tota classe de besties pastant pels camins i camps a discrecio, porcs, bueys, cabretes saltadores, cucs com el meu polze, i els lugarenyos trajinant d'un poble a l'altre, molt dignes ells, de veres que els vestits que porten son estupendos, podrien sortir la passarela de Mila i serien el furor de la temporada.
Pos be obviament a les 7,30 de la tarde vam caure els dos fulminats a la habitacio, que per cert no us he dit que tot i modesta estem a un 3r pis amb unes vistes sobre la vall i les muntanyes realment espectaculars, i no ens hem despertar fins les 6,30 h, feia molts anys que no dormia 11 hores de tiron (de fet ja no recordo lo que es l'insomni).
See you
Ahir vam fer una escapada pera veure el tercer riu mes llarg de la terra, el Yantse.
Vas seguint el riu per un cami esculpit a la pared i al final arrives a unes gorges, que estreteixen el riu fins convertir els 5000 m3/s en una demostracio de forca brutal. A mes estas envoltat de muntanyes que arriven als 5000 m. Pel cami hi ha garites amb soldats que t'avisen constantment de que vaigues arramblat a la pared, pel tema desprendiments. Quan ens han ensenyat la pedra de 5 tonelades que va caure ahir al mig del cami ens els hem agafat mes en serio.
Avui hem llogat dues bicis i hem anat a un poble del costat (Baisha) a veure un poble Naxi mes autentic. Doncs resulta que hi ha un vellet, que es un metge naxi molt famos, quan arrives el seu fill t'ensenya els reportatge del Mikel Palin que li van fer per la BBC. Venen metges de tot el mon per a aprendre medicina tradicional amb ell. Doncs en principi anavem nomes a veure que feia, i finalment ens ha fet passar et pregunta la edat, t'agafa la ma i et fa ensenyar-li la llengua. Doncs hem flipat, als dos ens ha clavat les nostres debilitats. Ens ha receptat una pols de herbes per a fer infusio i hem sortit d'alli molt ,menys esceptics del que haviem entrat, i mira que caps dels dos som massa mistics que diguem. Molt curios de veres.
Tambe hem visitat el parc que es considera l'origen del poble Naxi, i de la seva cultura Dogba, que te escritura, llengua i costums propies.
Dons el tema del turisme xines ens te una mica asustats. Els llocs mes turistics, estan realment avassalats pel turisme xines, i normalmant tenen un comportament que deixa bastan que dessitjar, pero en canvi no s'allunyen ni un milimetre dels llocs mes tipics i van sempre en grups amb guia i bandereta a tot arreu. Per sort ...
Hola a tothom, doncs recapitulo, vam estar a Dali una ciutat enmurallada a 2000 m d'alcada, al mig d'una vall, amb i envoltada de muntanyes de 4000 m. es l'inici de l'himalaya, de fet la gent local tenen fisonomia i costums tibetanes. La ciutat es forca turistica pero vam fer una excursio d'un dia donant la volta a tot el llac, i vam trobar la vida mes autentica de la etnia naxi, amb mercats locals molt autentics i pobles pescadors que viuen del llac. Les dones van amb la roba tradicinal naxi i son una societat matriarcal. Detall 1: En llengua naxi la paraula dona augmenta el sentit de les coses i la paraula home disminueix, aixi pedra + dona vol dir roca, i pedra + home vol dir guijarro
Detall 2: quan passejes pel poble son elles les que no paren d'oferirte droga.
Ara estem a Lijiang, un poble mes al nort i es alt (poble en xines he entes que vol dir ciutat de 100.000 hab) que te una part antiga realment preciosa, amb arquitectura tradicional xinesa molt ben conservada, a mes com es Unesco els hi van donar peles i la tenen espectacular, iluminada per la nit encara guanya mes.
Ja se que alguns reclameu actualitzacions a diari, pero per escriure la cronica cal una confluencia de causes: trobar ADSL fiable, ordenador que no es penje, que tingue configurada l'escritura occidental, trobar el momemt, i tenir coses per a explicar, els dies que estem viatjant seria rotllo l'anunci de: Vaca, vaca, vaca, bambu, bambu, bicicleta, bicicleta,...
Salut
Be companys, pos si, al final vam trobar entrades per als Cure: BRUTAL, casi tres hores de concert, un superestadi que es veia de puta mare, i el tio Robert va estar superb, no va dixar-se cap classic al tinter: the blood, hot hot, boys dont cry,.. TOTES! dels millors concerts que he vist mai. Encara avui s'em posa la gallina de piel.
Ara estem a Kunming al sud oest de xina una ciutat mitjana (4 M) que serveix de preparatiu per a pujar cap al nort. Avui hem anat a un bosc de pedra, on hi ha unes formacions karstiques que la erosio els hi ha donat un aspecte quasi magic, semblen com arbres coberts de tela, hem estat tot el dia caminant per camins i passadissos entre aquest bosc tant fantastic.
Ahir vam estar de shopping per aquesta ciutat, es forca extrany, hi ha moltes tendes de roba de les multinacionals (a preus casi europeus) on nomes hi ha els venedors i ningu comprant, i al costat les tendes de roba xina que les imiten on si compra la gent. Per ara de falsificacions descarades no n,hem vist. Deu ser pel tema Beijin 2008.
Ahir va presenciar un espectacle molt dur. estavem passejant pel centre de la ciutat i com a tota xina hi havien venedors ambulants de fruita i menjar. de cop veiem que comencen a correr i un grapat de polis els comencen a perseguir, els detenen de males maneres i els hi tiren tot el xiringuito al mig del carrer. com hi havia una venedora que se,ls hi va rebotar li agafen la bicicleta-carreto que portava i li tiren al camio trituradora que havien portat per a la ocasio i devant de tots la bicileta i la paradeta va convertirse en un munyo de ferros i fustes triturades. Contundencia xina.
La veritat es que acavem el dia realment trinxats, menys mal que per ara el temps ens esta respectant, no ha plogut cap dia i ara mateix fa hasta frescoreta (estem a 1500m).
Tema preus: aquesta part de xina es realment baratissima, estem a un hotel-alberg que per una doble espaiosa i neta amb zones comunes molt acullidores, ajardinada, menjar xines i occidental i esmorzar tipus bufet (bonissim) inclos surt per: 6 euros per barba.
Avui hem anat a sopar a un lloc xines pero net i hem sopat per: 2,2 euros els dos (amb cervessa de 600ml inclosa). per altra banda la entrada al stone forest valia 14 euros cadascu!
Dema anem a Dali (es du aixi, deveres) desde on mirarem si val la pena pujar mes al nort (Lijinag) i fer un trekking per unes gorges que hi ha i despres tornarem a kunming per agafar un autobus cap a la frontera en vietnam.
Au pos quan fins la seguent cronica.
Disculpeu els accents pero els teclats xinessos son complicadets.
PD. Toni digues a la mama que de compres de roba per HK tens tres opcions: o vas als magatzems que deia (a la zona Central) on es un 20% mes barat que aqui pero es roba de marca autentica.
O vas al magatzems que van els xinos (no els honkonesos, que pareixen xinos pero no ho son) on es barat pero la roba es en general bastant quiqueta, tot i que pots trobar coses interessants. i l'altra opcio es anar a un mercat nocturn (tarde nit) al carrer que hi ha la zona continental de Kolloon (Temple Market) on tambe es poden trobar coses, encara que si vas a este hauries d'anar acompanyada. En definitiva que millor vaigue de compres a Pekin i Shangai
Cara, comparada a la resta de xina potser si, pero per a natros continua sent una mica mes barata.
Hola companys, pos aqui estem per la gran hong kong. despres de casi perdre la conexio a helsinki i de estar 2 dies sense maletes i bruts com a aranyes.
La ciutat es realment el paradis de les compres, electronica (ja tenim teleobjectiu qual paparazzi), roba de marca,..No havia vist tants de gratacels junts desde NY, avui hem pujat a un pic de la vora, i les vistes sobre la city i la badia eren espectaculars. pel mati hem vist que al lloc de les fires i congresos feien la fira del joc. tot de teenagers disfressats de personatges de comic i comprant i jugant a tot lo imaginable. crec que nomes es podria veure per estes latituds. El tema de les compres es tant bestia que tots els baixos dels gratacels i lobbies d'hotels estan units per passadissos i formant una xarxa inacabable de tendes de marca i luxes diversos. El menjar molt be, ja menjem els noodles amb palillos i amorrats al plat com els lugarenyos.
Pos dema mirarem de buscar bitllet per a arribar a kunning (Xina) per al dimarts o dimecres.
cambio i cierro
Bé, veig que la familia ha pillat molt rapid això del weblog, toni i maricin ja mos han saludat. Res que per fi tenim llum. per cert amics, sabeu qui actua el dilluns a Hong kong?
El millor grup de tots els temps (anna dixit): The Cure. Estic mirant de comprar entrades.
anna feliu
pos comencem bé, som uns dels 10.000 abonats que endesa ens ha regalat un viatge al neolític i ens ha deixat quasi 3 dies sense llum. amb tots els preparatius dels dies previs cal empendre-s'ho amb calma. Piques plenes de roba, congelador fos, cerveses a 28 º i partrida de ginyot per anar a dormir. menys mal que la moral està ben alta
doncs m'explico, som anna i feliu i aquest serà el weblog del nostre viatge per xina i vietnam. la idea és anar explicant les nostres aventures als nostres familiars i amics, així que cada cop que altualitzem el weblog us enviarem un email per si voleu saber que hi ha de nou